Una mirada innocent, un somriure sincer, un silenci que ho diu tot.
jueves, 19 de mayo de 2011
I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se mai
Em pregunto si de veritat pot existir una persona tan perfecte per tu. És a dir, jo sempre he pensat que allò de "Estem fets l'un per l'altre" no era veritat, dos persones no poden haver nascut per estar juntes...Però ara, començo a tenir els meus dubtes. Perquè no? Conec a parelles que per més que vulgui, no les veig amb ningú altre, i potser ho han estat, però és com si ja haguèssin nascut juntes. No ho sé, jo ja m'entenc.
I ara penso...
Pot ser que una persona et faci feliç nomès existint? Pot ser que vulguis veure una persona en tot moment i sàpigues que si estiguessiu les 24 hores del dia junts, no te'n cansaries? És possible que t'agradi observar a algú com si fos la pel·lícula més interessant del món -i en realitat l'únic que fa és respirar-? Pot ser que diguis coses nomès per poder veure'l somriure? Pot ser que cada vegada que somriu el cor et faci un salt?
És possible, ho sé, n'estic segura. Y sino que baje Dios y lo vea! -i no crec en Déu-.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
És possible que t'agradi observar a algú com si fos la pel·lícula més interessant del món -i en realitat l'únic que fa és respirar-?
ResponderEliminar(aquesta frase és brrrrrr.. i si, és possible:'D)