lunes, 23 de mayo de 2011

Por fin la suerte trae un as

M'encantes tot tu.
Amb el teu somriure fas que
Riure sigui la cosa més natural del món.
Com si tot el món estigués tan feliç com jo. 


Cada dia espero que sigui la nit i cada nit espero que 
Arribi el dia per tornar-te a veure.
M'enlaires fins més amunt del cel, allà
On ningú ha pogut arribar abans. 


M'enamora cada mirada, cada petó 
Aconsegueix fer-me pensar que
Res pot anar malament, que si em perdés
I tu estiguessis aprop, 
No m'importaria deixar-ho tot. 

1 comentario: