Sembla mentida que ni jo mateixa em cregui això. Jo, que em pensava que no podria sentir mai algo més fort del que ja havia sentit altres vegades! Però el que sento ara mateix és descomunal, és pensar en ell i provocar un kaos per tot el meu cos. És sentir el seu nom i somriure -o riure sense sentit-. És sentir felicitat extrema, tanta, fins al puntde dubtar si en algun moment ho he passat malament. És tenir la sensació de que podria volar, i no és retóric, ho sento de veritat.
"La perfecció no existeix", diuen. Doncs jo crec que sí que existeix, el que passa és que és subjectiva. Cadascú té un concepte de la perfecció diferent. I tothom té defectes, evidentment. Però penso que es troba la perfecció quan -inclús sabent-los- no t'importen aquests defectes. I, aquesta teoria, se m'està confirmant a la pràctica, perquè ell és perfecte per mi -i amb que ho sigui per mi, en tinc prou-.
És absolutament perfecte, entenc cadascuna de les paraules i de les sensacions que descrius, jo també et confirmo la teva teoria de la perfecció.
ResponderEliminarAh i la foto és de Roses.......:')
només puc dir de tot el conjunt un enorme : brrrrrrrrrrrrrrrrrr<3
m'encanta(es)