viernes, 8 de abril de 2011

Sense tu, jo no sóc ningú

De vegades hauria de pensar les coses, encara que fos un moment. Perquè cometo un error rere un altre deixant-me portar pels impulsos. Però saps, m'ho has demostrat, et crec. Crec les teves paraules, em crec cada un dels teus gestos. 
Quan no et tinc aprop, desitjo que hi siguis i quan et tinc, voldria que no te n'anessis mai. Que una petita cosa, com una abraçada, fos eterna. Voldria parar el temps i tenir sempre amb mi aquestes mans acollidores, aquests braços protectors, aquesta mirada intensa i aquest somriure sincer. Voldria que fos la única, la primera i la última. 
Trobar cada dia la manera de dir-nos t'estimo. Fer dia a dia el puzzle de la nostra vida. Fer una passa endavant al teu costat, recorrent mica en mica el nostre propi camí. Un camí senzill, sense pedres, sense dobles direccions i sense falsos oasis. Un camí pla i net. 
Tiraré les monedes que facin falta en tots els pous i fonts que trobi i demanaré que no et separis mai de mi. Miraré cada nit el cel per poder desitjar que siguis meu per sempre quan vegi una estrella fugaç. 
Saps, t'estimo. I saps perquè ho sé? Perquè, al contrari de lo normal, jo no somio per tenir una vida amb tu, jo visc cada dia perque el meu somni ets tu.