domingo, 13 de marzo de 2011

No tengas miedo al volar.


"Y haz como el Caballero: endereza el entuerto que se te ponga delante. Ahora lo de ahora y aquí lo de aquí.  
¡Poneos en marcha! ¿Que adónde vais? La estrella os lo dirá; ¡al sepulcro! ¿Qué vamos a hacer en el camino mientras marchamos? ¿Qué? ¡Luchar! Luchar y, ¿cómo?
¿Cómo? ¿Tropezáis con uno que miente?, gritale a la cara: ¡mentira!, y ¡adelante! ¿Tropezáis con uno que roba?, gritarle: ¡ladrón!, y ¡adelante! ¿Tropezáis con uno que dice tonterías, a quien oye toda una muchedumbre con la boca abierta?, gritarles: ¡estúpidos!, y ¡adelante! ¡Adelante siempre!
¿Es que con eso no se borra la mentira, ni el latrocinio, ni la tontería del mundo? ¿Quién ha dicho que no? La más miserable de todas las miserias, la más repugnante y apestosa argucia de la cobardía es esa de decir que nada se adelanta con denunciar a un ladrón porque otros seguirán robando, que nada se adelanta con decirle en su cara majadero al majadero, porque no por eso la majadería disminuirá en el mundo. "


Miguel de UNAMUNO, Vida de don Quijote y Sancho. 

miércoles, 2 de marzo de 2011

Camara oculta

Potser es per la revolucio de les hormones, per l'edat. Potser perque es la meva manera de ser. No ho se. Pero visc totes les emocions, tots els sentiments, com si no existis res mes. Canvio les coses de lloc, les coses que haurien d'importar-me per sobre de tot, les coses grans, podrien desapareixer. I les coses insignificants, que no tenen importancia, son les que ocupen el meu cap cada segon del dia. Petites coses que, segurament, d'aqui uns anys, pensare que son minusculs problemes. S'acaba el mon, quan en realitat soc la unica que em preocupo d'aquestes coses.


Es tant frustrant no poder desfogar-te com voldries... Em sento tant impotent havent d'expressar el que sento en un full de paper... Em sento com si fos tot mentida, com si tot fos una camara oculta
Just quan estan a punt de caure les llagrimes de rabia, hauria de sortir una persona que et digues: "Eh! Mira alla! Es una camara oculta!" mentres t'agafa, senyalant algun amagatall. 
Pero el joc continua, les llagrimes cauen i ningu acaba amb la broma. 

martes, 1 de marzo de 2011

Mes que una simple amistat

Ella, despreocupada, innocent, amagada rere una mirada timida, d'un somriure sincer, viu la vida com li han ensenyat, desobeint les lleis, trencant les regles. 
Intenta revolucionar el mon, ignorant els perills, els mals que ella sola vol esquivar. 
Sempre perseguint un somni que no sap ni ella. 
Si, ella, tant poc important, tant discreta o tant diferent per altre gent. 
Ningu sap, ningu podria entendre com la veig jo. Com l'he estimat, com l'estimo. Ella, te algo especial. Pot ser el seu riure, la seva veu, la seva personalitat, la seva lleialtat, la seva increible forma de veure el mon, o la seva força amb la que viu. 
Tothom sap que forma part de la meva vida, pero es algo mes que aixo. 
En totes les relacions entre persones hi ha moments bons i moments dolents, hi ha gent que s'allunya, hi ha gent que cambia. Ho se. Ho tinc clar, potser no soc la millor amiga del mon, segurament no ho demostro. 
Pero lo seu no es una simple amistat, son anys, son moments. Son paraules i son silencis, son riures i son plors. Es tot un mon, un mon unic . Que encara existeix, i existira sempre. Sera un mon de nomes dos habitants. 
Un dia vam dir que seria per sempre, i aixi sera. 
Saps, eres TU, ets TU i sempre seras TU.