Una mirada innocent, un somriure sincer, un silenci que ho diu tot.
miércoles, 11 de mayo de 2011
Tiritas en el corazón
Quina ràbia, ostia! Perquè no podria viure senzillament com els nens petits, sense preocupacions? Vull no haver de menjar-me el coco pel que faig o deixo de fer. I quan intento passar de les coses-com diu un bon amic que he de fer- llavors sembla que no m'afecti res. I si aconsegueixo passar, sempre està el típic/a gilipolles que et pregunta pel tema i et fa tornar a pensar-hi. De què serveix pensar? Qui poguès ser pedra sense sentiments... Però és el que hi ha-per sort o per desgràcia-, m'ha tocat jugar al joc de la vida i arribaré fins al final, ho tinc clar.
A partir d'ara -i aquest cop va en serio- penso ser feliç, hi ha motius per ser-ho. Persones que et fan sentir feliç sense que ho sàpiguen, gent que t'anima el dia tan sols dirigin-te la paraula o abraçan-te. I, en realitat, què millor que una abraçada? A partir d'ara em dedicaré més a abraçar a les persones i no tant a pensar. Dedicaré el meu temps a ser feliç i si per això necessito fer canvis, els faré. Total, vida nomès en tenim una, i perquè malgastar-la amb problemes?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
A mi m'agrada ser una d'aquestes persones que t'abraça perquè si, si que em diguis que sóc poca cosa, sentir-me petita entre els teus braços.. t'estimo núria<3
ResponderEliminarA mi m'agrada estar al corrent de tot el que et passa, apollar-te, però després arribar a casa i no poder parar de riure amb tu. t'estiimo
ResponderEliminar