És impactant, com dos persones poden ser tan diferents i tan iguals alhora. De vegades em quedo pensant en les coses que ens diferencien, en les coses que ella i jo no compartim. I és que, realment, som pols oposats. I sempre em paro a pensar com podem ser tan iguals siguen tan diferents. És contradictori, oi?
Era una mica especial,ella. Potser em va cridar l'atenció que no poguès ni tocar uns texans, o que volguès passejar-se per la rambla de Figueres en el cotxe del Spiderman. No ho sé, les seves idees són genials, de veritat.
No recordo bé com vam començar a coneixens tant... M'encanta, si fos lesbiana diria que estic enamorada d'ella. M'encanta el seu riure, m'encanta que rigui per totes les xorrades que dic-que són moltes- i que es rigui de mi -o amb mi-.
M'encanta que m'escolti sempre -inclús quan ja sap el que li explico- i que accepti escoltar-me quan no té perquè.
Encara que no ho accepti, m'encanta que m'imiti -o ho intenti- les cares que faig.
M'encanta que contesti al mòvil molt de tant en tant i la conversa sigui ràpida.
M'encanta i em sorprèn com podem pensar sempre el mateix. Com no cal parlar per dir-nos les coses, com en tot moment sabem què pensa i què dirà l'altre.
Compartim records i riguem plegades, i també plorem. És consolador saber que ella estarà allà pel que necessiti i pel que no necessiti també.
És consolador saber que sempre sabrà què dir-me -i si no ho sap, m'abraçarà-.
M'agrada saber que ella sóc jo però al revés.
I ésque ja ho diuen: "Los polos opuestos se atraen." Tota la raó del món.
<Blau, el seu color>
<LMB♥ >
No hay comentarios:
Publicar un comentario