De vegades hauria de pensar les coses, encara que fos un moment. Perquè cometo un error rere un altre deixant-me portar pels impulsos. Però saps, m'ho has demostrat, et crec. Crec les teves paraules, em crec cada un dels teus gestos.
Quan no et tinc aprop, desitjo que hi siguis i quan et tinc, voldria que no te n'anessis mai. Que una petita cosa, com una abraçada, fos eterna. Voldria parar el temps i tenir sempre amb mi aquestes mans acollidores, aquests braços protectors, aquesta mirada intensa i aquest somriure sincer. Voldria que fos la única, la primera i la última.
Trobar cada dia la manera de dir-nos t'estimo. Fer dia a dia el puzzle de la nostra vida. Fer una passa endavant al teu costat, recorrent mica en mica el nostre propi camí. Un camí senzill, sense pedres, sense dobles direccions i sense falsos oasis. Un camí pla i net. Tiraré les monedes que facin falta en tots els pous i fonts que trobi i demanaré que no et separis mai de mi. Miraré cada nit el cel per poder desitjar que siguis meu per sempre quan vegi una estrella fugaç.
Saps, t'estimo. I saps perquè ho sé? Perquè, al contrari de lo normal, jo no somio per tenir una vida amb tu, jo visc cada dia perque el meu somni ets tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario