Paraules amb vida pròpia

(ELLA) Em vas dir, que quan el sol fes la volta al revès, em deixaries d'estimar. Però el que no saps és que el sol no fa la volta, la volta la fem nosaltres. I potser no fem ni volta. Qui sap! Potser, el sol ens està vigilant cada dia, i quan veu que tothom vol mirar la lluna, la deixa passar, perque ell és massa fort com per que la gent el pugui mirar sense quedarse ceg. En canvi la lluna és mes presumida, i no vol iluminar. Vol que la mirin. Vol que la gent pensi lo maca que es. Vol contemplar el seu reflexe al mar, vol contemplar els petons de dos amants sota la seva debil llum. Vol viure de nits, perque la felicitat queda en la intimitat.

(ELL) Et vaig dir, que quan al sol fes la volta al revès et deixaria d'estimar. Pero, tots sabem que el això no passara mai, i si passès continuaria estimante, Havent-hi tantes dones com estrelles però cap com tu, la lluna fa poca llum per que la miris i en aquest moment la fas sentir feliç, per que ella pot dir al sol, que l'has mirat, que l'ha mirat la noia mes bonica i tendre, de tota la capa de la terra. La lluna diu que com tu no hi ha ninguna, bueno això ho diu la lluna i jo també. El sol ens dona l'energia per continuar endevan i la lluna l'intimitat per fer-ho, Tu em dones les ganes de viure, De lluitar cada moment dificil que passo, de sempre seguir endevan. Els núvols que a vegades em tapen la lluna o el sol, els trec a bufarades, perque ells dos son la cosa que mes em recorden a tu...