Sentiments contradictoris

No m'agraden aquests dies de pluja, quan m'he de quedar a casa. A casa, penso massa. I si penso, penso en tu. Penso en el que podriem ser ara, en el futur, en el passat, bla bla bla. 

Ara plou. Plou molt. La pluja està durant més de lo normal. Sembla que els meus sentiments controlin la pluja.Fa uns dies que no tinc l'alegria que em caracteritza. Has derrumbat el meu món. Ho has cambiat tot en setmanes. Ets insignificant pel món, però per mi és inevitable pensar en tu. 

Ha parat de ploure. Però de les fulles dels arbres que es veuen desde la finestra encara cauen gotes. Encara estàn molles, però no tardaran en secar-se, perquè farà tramuntana i s'emportarà les gotes. Si fos tant facil oblidar-te... Si les llàgrimes per tu se'n puguessin anar amb l'aire... Semblava tot molt fàcil, però ningú ha dit que la vida, que l'amor sigui fàcil.

Torno a sentir la teva olor i no has passat per aquí. Intento evitar-te però en el fons estic esperant trobar-te a cada cantonada. Intento trobar camins alternatius, intento no seguir les teves petjades. Però en el fons,estic esperant a que canvis de camí i creuar-me amb tu. I sé que no et diré res, que no faré res, simplement vull mirar-te. Vull que em miris. Vull que que vegis el que sento a través dels meus ulls, vull que sàpigues què penso amb la mirada.  Vull sentir la teva olor de veritat un altre cop. 

M'encantaria que un dia d'aquests, m'agafessis sobtadament la mà. Però, sincerament, prefereixo que no ho facis mai. Prefereixo no tenir l'esperança de que vinguis. Prefereixo no haver-te d'esperar.